Back Griekse vuur Afrikaans Griechisches Feuer ALS Agua ardent AN النار الإغريقية Arabic Fueu griego AST Yunan alovu Azerbaijani Грэчаскі агонь Byelorussian Гръцки огън Bulgarian Tan gresian Breton Řecký oheň Czech
 Ús del foc grec segons l'Escilitzes de Madrid  | |
| Tipus | arma incendiària |
|---|---|
| Història de producció | |
| Dissenyador | Cal·línic d'Heliòpolis |
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.[1] Era composta suposadament de nafta, sofre, pega grega, greixos, salnitre, i calç viva, que cremava en contacte amb l'aigua. Fou utilitzada diverses vegades pels romans d'Orient en defensa contra els setges a Constantinoble.[2][3]
Gràcies al foc grec, la marina de l'imperi aconseguí rebutjar un atac naval massiu dels turcs, constituint així un fre a les intencions expansionistes de l'islam i salvant de la possible conquesta des de l'est Europa occidental. Mantenint el secret d'aquesta nova i poderosa arma, els romans d'Orient pogueren detenir l'avenç dels musulmans durant vuit segles.
Se n'ha perdut la fórmula.[4]
- ↑ «Foc grec». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Williams, Alan. The Sword and the Crucible: A History of the Metallurgy of European Swords up to the 16th Century (en anglès). Brill, 2012, p.102.
- ↑ Ferrà i Martorell, Miquel «El foc grec (1195)». dBalears, 23-02-2005. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2021 [Consulta: 14 gener 2019].
- ↑ Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022, p. 68.